Jo, el simolses
La Magrana, 1992
Deu històries escrites amb un estil dinàmic i un llenguatge viu que traspuen una ironia romàntica, fidel a les obsessions de l’autor: l’amistat, el servilisme, el sexe, l’estupidesa i els animals de companyia.
El lector trobarà a Jo, el simolses una alenada d’aire fresc, un to informal, però gens frívol, un somriure obert, uns personatges vius, el retrat d’un món que té a la vora i que no el deixarà indiferent.
Vicis domèstics
La Magrana, 1998
És normal rebre el condol per algú que encara és viu? El restrenyiment pot passar de problema a benefici? Quin és el futur dels funcionaris? Per què els programes culturals de televisió tenen tan poca audiència? Aquestes i altres històries amb enigma són el canemàs de Vicis domèstics, on la força imaginativa de l’autor, el seu estil directe i la capacitat per retratar el món que ens envolta, converteixen les 14 històries en una de les propostes més originals i divertides de la narrativa catalana actual.